Els serveis públics d’ocupació tenen dues grans eines per ajudar a les persones en recerca de feina. Una és les “polítiques passives” que consisteixen en donar una prestació. Aquesta competència la té el Servicio Público de Empleo que depèn del Ministeri de Treball. L’altra, és les “polítiques actives” que faciliten a la persona uns serveis, com orientació, formació, intermediació, etc. És d’aquesta darrera de la que vull parlar.

 

A vegades només cal mirar que fan altres països o fins i tot podríem analitzar com treballen les empreses de recol·locació anomenades outplacement.

 

Quan un treballador perd la feina el primer que es fa és designar-li un professional, permeteu-me utilitzar la comparativa dels serveis de salut, seria l’equivalent d’un metge de capçalera que analitzarà quina és la seva situació. És molt important que la persona vulgui treballar, en llenguatge de salut que es vulgui curar, del contrari perdem temps i diners públics. Aquest professional veurà si aquesta persona necessita d’un altre professional que li faci superar l’etapa, una nova orientació o per reciclar-se. Per tant el deriva a un especialista, tot i seguint fent el seguiment. Desprès, cal preparar-lo per entrevistes i recerca d’ocupació.

 

Això que pot semblar de sentit comú, no ho fem així.

 

Oferim tots aquests serveis però no sota l’enfocament de les necessitats de la persona, sinó segons les disponibilitats de subvencions i els agents que volem que ho facin sota criteris no d’especialització sinó considerant si són entitats publiques, sense ànim de lucre o altres. El criteri que al meu parer ha de prevaldre és el de l’eficàcia i eficiència.

 

Si una persona perd la feina poden passar mesos en que li ofereixin una orientació. És probable que si vol formar-se s’hagi d’esperar a primers d’any quan surten els cursos. Si es mou i té interès, abans li oferiran un servei de recerca que no pas formar-se. Cal destacar que el deteriori de la persona serà cada vegada més irreversible si està molt temps sense rebre orientació.

 

No és la meva intenció fer una critica al Servei Públic d'Ocupació de Catalunya (SPOC) sinó al sistema. Els condicionants de que les polítiques passives les portin uns i les actives uns altres, no és garantia d’eficiència ni eficàcia. El fet de que s’estigui lligat a fer polítiques via subvencions que depenen de la voluntat i timmings de Brussel·les i/o de Madrid, tampoc. O canviem el sistema o seguirem tenint uns serveis que no gaudeixen de la confiança dels usuaris ni dels que l’ofereixen.

 

ARTICLE PUBLICAT AL DIARI EXPANSIÓN el dia 10 d'octubre de 2016, escrit per Àngel Buxó i Lozano, President d’ACACER, l’Associació Catalana d’Agències de Col·locació i Empreses de Recol·locació

Article del diari "Expansión" 10-10-2016