Intel·ligència artificial i empatia

En l’actualitat podem observar una tendència a l’automatització en tots els àmbits de les nostres vides, i la comunicació és un d’ells. La intel·ligència artificial ha esdevingut un element clau en el camp de la comunicació, aportant eines i solucions innovadores que milloren tant la creació de continguts com la interacció amb el públic, però també introdueix reptes fonamentals sobre com preservar l’autenticitat, la proximitat i l’empatia en les nostres converses. A mesura que ens acostumem a interactuar a través d’assistents virtuals, respostes automàtiques i traductors d’idiomes, la preocupació sobre com preservar l’essència humana en les nostres comunicacions augmenta.

Per començar, un dels reptes més importants és la pèrdua d’empatia. La comunicació humana es basa en l’escolta activa, en el llenguatge no verbal i en la capacitat d’interpretar les emocions i necessitats de l’altra persona. Els assistents d’IA, per molt avançats que siguin, no poden replicar subtileses emocionals. Tot i que hi ha sistemes que analitzen expressions facials i to de veu, aquests sovint no capten matisos essencials, com la ironia, la tristesa subtil o els sentiments de preocupació, la qual cosa provoca interaccions més superficials i menys satisfactòries emocionalment. D’altra banda, l’autenticitat en les respostes també es veu compromesa amb l’ús de respostes automàtiques i suggeriments d’IA. Quan acceptem una resposta suggerida per un algorisme en lloc de respondre amb les nostres pròpies paraules, cedim una part del nostre “jo” autèntic, fent que les converses es tornin més impersonals i mecàniques.

D’acord amb aquesta perspectiva, existeix el risc de la pèrdua del sentit de proximitat i connexió. Les converses impulsades per IA, fins i tot quan simulen una comunicació fluida, sovint manquen de la calidesa i la intuïció pròpies d’una interacció humana. Això implica ser conscient de quan és apropiat utilitzar la IA i quan és millor optar per la comunicació cara a cara. També és essencial fomentar l’educació en habilitats socials i emocionals, incloent-hi l’empatia, l’escolta activa i la resolució de conflictes, competències que la IA encara no pot replicar completament.

En aquest sentit, el repte consisteix a aprofitar el potencial de la IA per millorar les nostres vides sense perdre de vista el valor insubstituïble de la connexió humana autèntica. Només d’aquesta forma podrem garantir que, en un món cada vegada més tecnològic, la nostra capacitat per comunicar-nos i relacionar-nos de manera genuïna i empàtica no només es mantingui, sinó que es reforci. Així, podrem aprofitar els beneficis de l’eficiència sense comprometre la qualitat i la calidesa que fan única la comunicació humana.

Bibliografia:

Estrada, F. Reemplazo de personal humano por inteligencia artificial: ventajas y desventajas. Investigación & Negocios, [S.l.], v. 15, n. 25, p. 31 – 38, july 2023. ISSN 2521-2737. Disponible en: <https://revistas.usfx.bo/investigacionynegocios/index.php/revista/article/view/213>

Herrera-Ortiz, J., Peña-Avilés, J., Herrera-Valdivieso, M., Moreno-Morán, D. (2024). La inteligencia artificial y su impacto en la comunicación: recorrido y perspectivas. Telos: Revista de Estudios Interdisciplinarios en Ciencias Sociales, 26(1), 278-296. www.doi.org/10.36390/telos261.18

Túñez López, J. M., Ufarte Ruiz, M. J., & Mazza, B. (2022). Aplicación de la inteligencia artificial en comunicación. Revista Latina De Comunicación Social, (80). Recuperado a partir de https://nuevaepoca.revistalatinacs.org/index.php/revista/article/view/1734