07/03/2024
En un context en què les oportunitats educatives per a les dones eren escasses i els obstacles per accedir a l’educació eren majoritaris, un grup de dones van començar a desafiar les normes socials i culturals de la seva època per a perseguir els seus somnis acadèmics.
A Espanya, durant la segona meitat del segle XIX, van sorgir figures emblemàtiques que van deixar una marca inesborrable en la història de l’educació universitària al país. Entre elles destaquen María Elena Maseras, María Dolors Aleu i Martina Castells Ballespí. El seu coratge i determinació van obrir el camí per a les generacions futures de dones universitàries.
María Elena Maseras Ribera, nascuda a Tarragona, es va convertir en un símbol de la lluita per la igualtat de gènere en l’educació. En 1872, María Elena va aconseguir inscriure’s en la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, aprofitant un buit legal i el permís especial del rei Amadeu de Savoia. Maseras es va convertire així en la primera dona que es matricula oficialment en una universitat d’Espanya.
María Dolors Aleu Riera, seguint els passos de la seva predecessora, es va matricular en la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona en 1874. Va haver d’enfrontar-se a l’hostilitat i fins i tot agressions dels seus companys, fins a arribar al punt de necessitar escortes. Malgrat aquests desafiaments, María Dolors es va graduar amb distinció en 1879 i va continuar els seus estudis per a obtenir un doctorat en Medicina en la Universitat Central de Madrid.
Martina Castells Ballespí, va ser una altra pionera en la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona en 1877, va destacar pel seu enfocament en l’educació física, intel·lectual i moral de la dona. Va acabar la carrera en quatre cursos, en 1881, tot i que no va ser fins al 1882 que se li va permetre realitzar l’examen de llicenciatura, el qual realitzaria juntament amb María Dolors Aleu. Va decidir dedicar-se a la pediatria, però va perdre la vida l’any 1884 a causa d’unes complicacions ocorregudes durant el seu primer embaràs.
El camí cap a l’educació universitària per a aquestes dones va estar ple de desafiaments i obstacles. Des de l’hostilitat a l’aula fins a les restriccions burocràtiques per a obtenir la llicenciatura i el doctorat. No obstant això, la seva perseverança va aplanar el camí per a les generacions futures de dones universitàries a Espanya.
En aquest Dia Internacional de les Dones, volem homenatjar la seva valentia i la seva contribució a la igualtat de gènere en l’educació universitària i que van marcar una fita en la història de les dones universitàries a Espanya. El seu exemple ens recorda que el camí cap a la igualtat està marcat per la determinació i el coratge a enfrontar una societat altament patriarcal on encara queden molts esculls a superar.
Bibliografia
Alcázar, M. (2023, 8 marzo). Elena Maseras, la primera universitaria de España, no pudo ser médico – NIUS. Telecinco. https://www.telecinco.es/noticias/catalunya/20230308/maria-elena-maseras-primera-mujer-universitaria-espana-facultad-medicina-universitat-barcelona_18_08882418.html#:~:text=Corr%C3%ADa%20el%20a%C3%B1o%201872%20y,de%20Saboya%20para%20cursar%20Bachillerato.
Amat, A. (2021, 10 marzo). La mujer en la universidad: de la prohibición a ser mayoría en el aula. La Vanguardia. https://www.lavanguardia.com/vida/formacion/20210308/6265773/8m-mujer-universidad-derechos-igualdad.html
Pioneras en la universidad española – UIMP. (s. f.). https://www.uimp.es/actualidad-uimp/pioneras-en-la-universidad-espanola.html
Rosón, D. P. (2020, 18 mayo). Las primeras mujeres universitarias en España (1870-1936). Archivos de la Historia. https://archivoshistoria.com/las-primeras-mujeres-universitarias-en-espana-1870-1936/